Avui
he llegit a algú que fa referencia a un fals federalista i m' ha
dolgut, pel que he ajuntat algun text que ja tenia escrit i alguna
referència d'algú que personalment admiro.
Sóc federalistes perquè satisfà les tres demandes fonamentals i perquè coincideix a més amb els meus sentiments, defensor orgullós del meu catalanisme, i alhora el meu sentiment de complicitat, de compartir el mateix univers vital, els mateixos records mediàtics, les mateixes discussions, el mateix referencies des de la infantesa amb tots els que com jo viuen i parlen al món espanyol. Quan he viscut a l'estranger en cultures llunyanes i poc acullidores la colònia espanyola no és l'enemic sinó el refugi. Però com deia Machado "una de las dos Españas ha de helarte el corazón" l'altra, la tricolor, te l'encén.
Un cop al col·legi (fa 30 anys) em vaig fer el carnet de nacionalitat catalana (per correu, 300ptas) . Darrere posava: Catalunya no és la millor terra del món, és la meva. Ara als 43 no necessito que ningú em doni el carnet de nacionalitat, no tinc per què pensar com altres. Sóc nascut, criat a Catalunya, fill de pares i avis catalans, però sobretot, so-bre-tot: sóc català perquè em sento català. I quan vaig als pirineus vaig en cua seguint el guia i dient "oh! ke maku!", i quan viatjo per les carreteres de Girona, angoixat per què no sé on estic, paro i pixo un pi, Em miro el melic de rebonic que el tinc cada dia, i em fot haver de posar una quantitat fixa al pot quan surto amb bascos si vaig curt de diners. Pel bo i pel dolent, i sí, federalista perquè és el que sóc.... i paro que ara ve que vull que m'enterrin entre la platja i el cel... i és massa llarg.
Pi i Margall
extractos de wikipedia
El
catalanisme, des de la primera vertebració com un moviment polític
al segle XIX, sempre ha estat entre el regionalisme i el federalisme,
l'independentisme ha estat sempre testimonial.
Des
del president més estimat pels catalans avui, Companys, fins al
president Maragall, passant per Antoni Rovira i Virgili, August Pi i
Sunyer, Andreu Nin, Francesc Layret, Pompeu Fabra, Valentí Almirall,
Josep Irla i Bosch, Santiago Rusinyol, Rafael Campalans, Joan
Maragall i Gorina, etc. etc. etc... I això si excloem a
regionalistes com Prat de la Riba, Cambó, Carrasco i Formiguera,
Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, i tants d'altres
que en algun moment han defensat a Catalunya com a nació, les
Constitucions Catalanes de les Bases de Manresa de 1892, l'Estatut de
Núria del 1932 (1) o l'ideal ibèric (“la federació que uniria
com a pobles lliures totes les pàtries naturals, totes les llengües
peninsulars” - Joan Maragall ).
El federalisme internacional també ens ofereix noms èpics com
John Adams, Alexander Hamilton, Jay... El
federalisme és comú al món perquè són comunes les nacions de
nacions on alguna part vol tenir algunes competències d'estat,
sense apel·lacions superiors. Res de nou o estrany. Per mi és tan
obvi com a solució, que en arribar a aquesta conclusió no és casualitat
coincidir amb tots els catalanistes demòcrates històrics.
Aquí a més va lligat amb el republicanisme, amb tota la història de defensa dels drets ciutadans, de defensa de la democràcia, de lluita vers el classisme i autoritarisme castellà i la burgesia aclaparadora catalana. La bandera tricolor sorgeix espontàniament el 1931 en record a la bandera del Partit Federal del president de la Primera República, Pi i Margall. Personalment crec que és el millor candidat a mite fundacional no només del federalisme sinó inclús del catalanisme mateix, bé, almenys d'una part, la fins ara més progressista i trencadora.
Ho veig com totes les propostes progressistes, com l'educació o la sanitat universal, les pensions etc. generacions de lluita per vèncer les resistències conservadores però un cop implantat, com simplement funcionarà, ja no hi haurà tornada enrere.
Aquí a més va lligat amb el republicanisme, amb tota la història de defensa dels drets ciutadans, de defensa de la democràcia, de lluita vers el classisme i autoritarisme castellà i la burgesia aclaparadora catalana. La bandera tricolor sorgeix espontàniament el 1931 en record a la bandera del Partit Federal del president de la Primera República, Pi i Margall. Personalment crec que és el millor candidat a mite fundacional no només del federalisme sinó inclús del catalanisme mateix, bé, almenys d'una part, la fins ara més progressista i trencadora.
Ho veig com totes les propostes progressistes, com l'educació o la sanitat universal, les pensions etc. generacions de lluita per vèncer les resistències conservadores però un cop implantat, com simplement funcionarà, ja no hi haurà tornada enrere.
Sóc federalistes perquè satisfà les tres demandes fonamentals i perquè coincideix a més amb els meus sentiments, defensor orgullós del meu catalanisme, i alhora el meu sentiment de complicitat, de compartir el mateix univers vital, els mateixos records mediàtics, les mateixes discussions, el mateix referencies des de la infantesa amb tots els que com jo viuen i parlen al món espanyol. Quan he viscut a l'estranger en cultures llunyanes i poc acullidores la colònia espanyola no és l'enemic sinó el refugi. Però com deia Machado "una de las dos Españas ha de helarte el corazón" l'altra, la tricolor, te l'encén.
Un cop al col·legi (fa 30 anys) em vaig fer el carnet de nacionalitat catalana (per correu, 300ptas) . Darrere posava: Catalunya no és la millor terra del món, és la meva. Ara als 43 no necessito que ningú em doni el carnet de nacionalitat, no tinc per què pensar com altres. Sóc nascut, criat a Catalunya, fill de pares i avis catalans, però sobretot, so-bre-tot: sóc català perquè em sento català. I quan vaig als pirineus vaig en cua seguint el guia i dient "oh! ke maku!", i quan viatjo per les carreteres de Girona, angoixat per què no sé on estic, paro i pixo un pi, Em miro el melic de rebonic que el tinc cada dia, i em fot haver de posar una quantitat fixa al pot quan surto amb bascos si vaig curt de diners. Pel bo i pel dolent, i sí, federalista perquè és el que sóc.... i paro que ara ve que vull que m'enterrin entre la platja i el cel... i és massa llarg.
Pi i Margall
extractos de wikipedia
(20 de abril de 1824,
Barcelona — 29 de noviembre de 1901, Madrid)
Político, filósofo,
jurista, historiador y escritor español, que asumió la presidencia
del Poder Ejecutivo de la Primera República Española entre el
11 de junio y el 18 de julio de 1873; Partido Republicano Democrático
Federal
Partidario de un modelo
federalista con tendencias del socialismo democrático y
del socialismo libertario. Contrario a la monarquía española en
cualquiera de sus variantes y formas, participó activamente en la
oposición a la misma, por lo que sufrió censura, cárcel y
exilio.
Defendió convocatoria de
Cortes Constituyentes por sufragio universal que estableciesen
la libertad de imprenta, la de conciencia, la de enseñanza, la de
reunión y la de asociación, entre otras más. Considerados como
planteamientos demasiado avanzados para la época, tuvo que pasar un
tiempo en prisión.
 |
| Bandera del Partido Republicano Federal(2) |
El programa de Pi y
Margall estaba claro y se podía resumir en los siguientes puntos:
- La república federal como forma de gobierno, frente a cualquier forma de monarquía o república unitaria.
- Programa de reformas sociales basados en un socialismo reformista y democrático.
- Defensa de la vía legal y rechazo de la insurreción, lo que le enfrentó al cantonalismo.
- Organización del partido republicano única para toda España, con un programa único y una disciplina en el trabajo político.
Durante
el primer gobierno de la República lo dirigió Estanislao Figueras,
Pi y Margall que se ocupara del ministerio de Gobernación Organizó
desde su ministerio unas elecciones excepcionalmente limpias. Además,
en medio de los mil y un conflictos que aquejaban a España, Pi y
Margall no abandonó sus procupaciones sociales. En un discurso a las
Cortes el 13 de junio de 1873, el ministro presentó un programa
de reformas que incluían: restricción del trabajo de niños y
mujeres, jurados mixtos y venta de bienes estatales en favor de las
clases trabajadoras.
Con la dimisión de
Figueras, las Cortes Constituyentes eligieron al nuevo gobierno, en
el que Francisco Pi y Margall fue nombrado Presidente del Poder
Ejecutivo. Durante su presidencia impulsó el proyecto de
Constitución de 1873 (federalista), que nunca llegó a entrar en
vigor. No obstante, el nuevo Presidente recogió un programa amplio
de reformas entre las que destacaron: reparto de tierras entre
colonos y arrendatarios, restablecimiento del uso del ejército como
medida de disciplina, separación entre la Iglesia y el Estado,
abolición de la esclavitud, enseñanza obligatoria y
gratuita, limitación del trabajo infantil, ampliación de los
derechos de asociación, favorable a las nuevas asociaciones obreras
y reducción de la jornada de trabajo.
Francisco Pi y Margall es
el pensador político de aquella generación que ha ejercido una
influencia más profunda y duradera . Defendió siempre su ideología
republicana federalista contra todos los problemas que se derivaran
de ello; y cuando sobrevino el desastre de 1898, en medio de un
patrioterismo desaforado, su voz resonó clara: libre
autodeterminación de los pueblos, no a las aventuras coloniales y
regeneración ciudadana mediante la educación, la cultura y el
trabajo
Como político y como intelectual fue de una honradez a toda prueba,
incluso elogiada por su enemigos. De su honestidad y progresismo
políticos dan fe testimonios de autores tan distantes
ideológicamente como Friedrich Engels, Sabino Arana y Federica
Montseny.
------------------------------------------------------------------------------------------------
(1)-A
companys li tocaria defensar l’Estatut de Catalunya redactat a
Núria l’estiu del 1931. El plebiscit tingué dues fases. Els
ajuntaments hi estigueren d’acord quasi unànimement i el
referèndum popular del 2 d’agost, en el qual participà
aproximadament un 75% del cens, fou afirmatiu en el 99%
L’Estatut
de Núria propugnava una estructura federal
