“One thing I learned from my father is to try to think as the people around you think...and on that basis, anything is possible. ” -Michael Corleone ― Mario Puzo, The Godfather
Aixis, amb empatia, fem doncs l'exercici de posar-nos en la pell dels independentistes, en concret del líder d'ERC, ens preguntem per la seva estratègia i ens fem la següent pregunta: Com assolir la independència de Catalunya?
Pla A- La consulta. Segons ANC; consulta 9N, proclamació a l'abril 2015 i negociació amb l'estat espanyol.
No viable, no hi haurà consulta, Espanya no negociarà mai la sortida de
Catalunya ni que els convingués. Qui pensi que l'Estat espanyol
negociarà la sortida de Catalunya ja pot deixar de llegir perquè aquesta
opció està fora de la meva realitat (1). Hi haurà conflicte, i els
líders d'Esquerra ho saben des del començament.
No funcionaria; no poden esperar el 2016, massa llarg. Això implica sis convocatòries des d'ara:
1-Municipals Maig 2015
2-Generals parlament
espanyol Novembre 2015
3-Plebiscitàries
autonòmiques convocades per Mas 2016
4-Constituents
5-Referèndum aprovació
constitució
6-Eleccions parlament català
Són tres, quatre anys mínim, massa llarg. Té molts perills; es necessita momentum
d'excitació popular, com diu el Soler: "El procés és un estat d’ànim i l’emotivitat és molt voluble", la bombolla por esclatar en qualsevol
moment; bastaria amb una davallada electoral o punxada de mobilització, o pot haver-hi
canvi de govern espanyol amb una coalició d'esquerres i/o nacionalistes dialogant i això posaria en perill el procés. Un repensament
de CiU, un canvi de clima econòmic o electoral en l'aparició de nous
partits, oferta de tercera via, o qualsevol fet imprevist. Sabem que hi haurà una reacció de l'Estat, aquesta pot
impedir el procés si és abans de tenir un resultat consultori o
plebiscitari. No té gaires probabilitats d'èxit. El projecte necessita
un primer cop que no tingui tornada enrere, que generi la confrontació
sense sortida.
Pla C- Proclamació a les Municipals 2015. A la campanya se signa un manifest entre partits i associacions per donar-hi caràcter plebiscitari (amb l'ambigüitat necessària), i si les enquestes es compleixen, es tira de la tradició del balconing català.
Objectiu: crear el conflicte. El conflicte no és només condició sine qua non, probablement pensen que
és condició suficient. El mateix conflicte portarà la reacció i la
independència. No parlo d'un conflicte armat sinó d'un conflicte social, a lo Ganhdi, a lo independencia de l'India.
When there are two million people in the streets of Barcelona for
one, two, three days, what will the public opinion in Europe say?"
he said. "What will financial markets say?"
"Does someone think we
aren't capable of halting the Catalan economy during one week?"
